Em vaig despertar cap a les 7h ja que el dia anterior vam anar a dormir relativament aviat. Com sempre, jo em despertava abans que l’Emma, doncs un cop he dormit 7 o 8 hores, a menys que estigui molt cansat per alguna cosa, em costa molt de fer mandres al llit. Prefereixo aixecar-me i anar a prendre un cafè mentre llegeixo notícies o miro correus. Així que procurant no fer massa soroll vaig començar amb el cafè i el diari. De totes maneres l’Emma es podia mig despertar pel soroll però de seguida tornava a quedar-se adormida, realment no era problema per ella que jo m’aixequés abans.

Quan em vaig acabar el cafè vaig tornar una estona al llit per estar amb l’Emma mentre s’anava despertant i m’explicava, com tant li agradava fer, el que havia somniat.

Al cap de mitja hora ens vam aixecar tots dos, l’Emma a fer coses per la casa i jo a prendre un segon cafè mentre mirava temes de finances i altres coses pendents.

A les 10h l’Emma es va preparar un “tamal” que és com blat triturat barrejat amb carn i tot plegat com fet al vapor. No està tant dolent com sembla a primera vista tot i que a mi no és el menjar que mes m’agrada de Mèxic. De fet fins aquest dia no en vaig provar, però quan l’Emma em va explicar exactament com estaven fets, vaig pensar que potser no estaria tant dolent i també me’n vaig menjar un. Així que per primera vegada des de que estava a Mèxic vaig esmorzar i a mes un tamal. I la veritat és que estava prou bo, sobretot perquè el meu era de carn, doncs n’hi ha que no en porten, per lo que almenys no era tot blat i verdures barrejades.

I a les 11h ja havíem acabat d’esmorzar. Volíem esperar desperts fins l’hora de dinar, cap a les 15h, però no ho vam aconseguir, sobretot jo, que com cada dia vaig fer una migdiada de quasi 3 hores. L’Emma no tan, doncs va estar a casa del seu germà una estona, però jo fins quasi les 15h no em vaig tornar a aixecar. El meu cos estava tant acostumat a només dinar i sopar, que si esmorzava, per ell era com un dinar i ja em venia la son de migdiada, era inevitable. L’única manera seria esmorzar recent llevat, però és que recent llevat no m’entra ni el cafè, de fet me’l prenc quan porto quasi una hora despert.

Així que a les 15h em vaig preparar un altre cafè mentre seguia escrivint el diari i llegia notícies. L’Emma i jo vam decidir de sortir a donar una volta però a partir de les 19h, doncs abans era impossible anar a passejar enlloc per la calor insoportable. Ja sé que a molts llocs fa molta calor, però és que allà és molt exagerat, i junt amb la humitat extrema fa que no paris de suar, per lo que anar a donar una volta es fa realment pesat. Però a partir de les 19h el sol comença a no picar tant i almenys pots caminar uns metres sense acabar suant com un pollastre.

Així que cap a les 18h vam començar a preparar-nos i a les 19h anàvem a buscar l’urbano per anar cap a la Plaza Municipal, plaça on hi ha l’ajuntament de Tuxtepec, botigues, espectacles, música, etc. Seguíem sense diners, almenys jo en efectiu, per lo que va tocar anar de nou amb l’urbano i gastar poc a menys que poguéssim pagar amb targeta, cosa complicada a Mèxic.

A l’Emma no li agradava gens anar amb l’urbano i en part tenia raó, doncs les escales per pujar-hi son enormes i s’han de fer uns passos de gegant. A mes para poca estona per lo que s’ha de baixar ràpid quasi havent de fer un salt per arribar a terra. I tot plegat amb una conducció massa brusca. De fet arribes a la destinació ja mig cansat.

Cap a les 19h vam arribar a la Plaza Municipal i vam donar una primera volta per tot el perímetre per veure totes les botiguetes que hi havia, la majoria de menjar típic mexicà i oaxaqueny. Ens vam aturar al típic cartell amb el nom de la ciutat on la gent s’hi fa fotos, a fer-me jo, una foto… Aquest no deixava de ser un dels símbols del malbaratament de l’anterior alcalde fent coses com aquesta en una ciutat que de turística no en te res.

Un cop donada tota la volta vam anar a un Oxxo a la mateixa plaça per comprar uns gelats. I vam anar a l’Oxxo a comprar els gelats perquè s’hi podia pagar amb targeta, per lo que a falta d’efectiu s’ha d’anar a llocs com aquest.

Vam tornar a la Plaça on en aquell moment hi havia un grup d’unes 6 persones sobre un escenari fent classes de zumba a tothom que volia, i de fet hi havia almenys 100 persones seguint-los. Vam seure a prop i vam menjar-nos el gelat mentre miràvem els zumberos i ens fèiem uns selfies, jo fent la gràcia de fer el selfie quasi a sobre del cap imitant a l’Emma que els feia amb el mòbil molt amunt, com de fet, la majoria de noies.

Cap a les 20h el sol ja començava a amagar-se i justament van arribar els llamps. Era una època de pluges tot i que últimament era massa, doncs portàvem uns quants dies en què plovia cada tarda, i aquesta no en seria l’excepció tot i que de moment només eren llamps i encara es veien prou lluny.

La plaça és gran i era plena de gent, parelles i famílies passejant, jugant o anant amb els típics petits cotxes elèctrics. La veritat és que s’hi estava be i hi havia molta animació.

Mentre érem allà asseguts, una dona gran venedora ambulant es va posar al nostre costat i semblava que cada vegada s’acostava mes i fins i tot semblava que escoltava el què dèiem. De fet en un moment determinat es va posar a un pam de la meva cara mirant-me fixament, va ser aleshores quan vam decidir canviar de lloc perquè no sabíem si aquella dona estava del tot be, a priori no ho semblava. En qualsevol cas se la veia tant malament que fins i tot preocupava.

A mes els llamps també ja eren mes a prop i a mi això si que em dóna molt mal rotllo, per lo que vam decidir de marxar cap a casa abans que tot plegat anés a pitjor.

Per tornar vam intentar agafar un taxi ja que semblava que havia de començar a ploure en qualsevol moment, però només teníem 200 pesos en efectiu, import que pocs taxistes estan disposats a canviar, a mes en aquell moment justament no passava cap taxi, així que mentre el buscàvem vam anar caminant fina la parada de l’urbano, on per cert, hi havia un munt de gent. Per sort al cap de poca estona va passar-ne un. 16 pesos si que teníem per pagar-lo, el que no teníem eren 25 del taxi, així que la tornada la vam tornar a fer amb l’urbano on per sort vam poder seure, ja que al cap de poques parades ja hi havia un munt de gent de peu, i anar de peu en aquells urbanos és tot un suplici.

Al cap d’uns 20 minuts arribàvem a la parada a la cantonada de casa l’Emma. Eren quasi les 21h i tot i que encara es veien llamps, almenys no plovia.

Cap a les 21:30h l’Emma va preparar els espaguetis que havia anat a comprar jo a la botiga de la cantonada junt amb una crema que allà sempre li posen. La crema era la mes barata que vaig trobar algo que l’Emma ja em va recordar al preguntar perquè havia comprat aquella, doncs segons ella no era tant bona. A lo que jo li vaig respondre que no sabia si no era tant bona però que si sabia que era mes barata. En qualsevol cas, amb crema bona o no, a l’Emma li quedaven molt bons els espaguetis i ja sabia perfectament com m’agradaven a mi.

I a les 22h vam començar a sopar els espaguetis amb carn, tortillas i salsa picant, i com ja era habitual, tot plegat a l’habitació mentre miràvem Fargo a la que hi estàvem completament enganxats. Estava menjant espaguetis però sense faltar-hi les tortillas i el huacamole. A Mèxic ja pots menjar el que vulguis que sempre t’ho acompanyaran amb tortillas.

Després de sopar vam seguir mirant una estona Fargo fins cap a la dues de la nit acabant així un altre dia tranquil de passeig per conèixer el centre de Tuxtepec.

Skip to content